Maghreb. Une francophonie sur la brèche, une interface en Méditerranée. - HAL Accéder directement au contenu
Ouvrages Année : 2011

Maghreb. Une francophonie sur la brèche, une interface en Méditerranée.

Résumé

El Magrib apareix com un soci permanent de França i dels països del Mediterrani occidental, notablement Espanya i Catalunya. El que passa aquí des de fa segles i el que podria succeir aviat té un gran interès per a historiadors, antropòlegs, lingüistes i polítics. Quins mecanismes específics de creació de les identitats socials, culturals i lingüístiques podem identificar? Com es va establir aquesta part del món en una «francophonie» sovint apassionada però de vegades rebutjada? En aquest treball, s’esmenten regularment els espais occità, català i espanyol per tal de comprendre millor la dinàmica històrica dels contactes en un espai geo-històric situat entre el golf del Lleó i el nord d’Àfrica. De la mateixa manera, un moment d’observació de la llengua maltesa és necessari i això permet entendre com es formen i es transmeten les identitats i les pràctiques lingüístiques en aquesta part del món.
Der Maghreb (oder Nordafrika) ist ein ständiger Partner Frankreichs und der Anrainerstaaten des westlichen Mittelmeers. Was hier seit Jahrhunderten passiert und was bald passieren könnte, ist von großem Interesse für Historiker, Anthropologen, Linguisten und Politiker. Welche spezifischen Mechanismen zur Schaffung sozialer, kultureller und sprachlicher Identitäten können wir identifizieren? Wie hat sich dieser Teil der Welt in einer «Frankophonie» etabliert, die oft leidenschaftlich, aber manchmal abgelehnt wird? Auf jeden Fall enthüllt dieser Subkontinent sehr alte Kontakte, die uns viel darüber lehren, wie Sprachidentitäten gebildet und weitergegeben werden. Aus diesem Grund werden regelmäßig die okzitanischen, katalanischen und spanischen Räume erwähnt, um die historische Dynamik der Kontakte in einem Raum zwischen dem Golf von Lion und Nordafrika besser zu verstehen. In diesem Zusammenhang erhält die maltesische Sprache auch einen strategischen und heuristischen Platz.
Just a stone’s throw from Europe, the Maghreb (or North-Africa) has been a permanent partner of France, Spain and Italy. What has been happening here for many centuries and what may soon happen is of great interest to historians, anthropologists, linguists, and politicians. What specific mechanisms for the production of social, cultural and language identities can be detected there? How did this region of the world settled down in a highly passionate “Francophonie”, sometimes experienced positively, sometimes fought? Anyway, this sub-continent certainly reveals what contacting of cultures and languages may produce in a very long time, leading to a kind of identity genesis that probably await most parts of the world in this beginning of the 21st century.
Cerca de Europa, el Magreb (o África del Norte) es un socio permanente de Francia i de España. Lo que ha estado sucediendo aquí durante muchos siglos y lo que podría suceder pronto es de gran interés para los historiadores, antropólogos, lingüistas y políticos. ¿Qué mecanismos específicos pueden detectarse en la producción de identidades sociales, culturales y lingüísticas? ¿Cómo se ha instalado esta región del mundo en una «francofonía» muy apasionada, a veces vivida positivamente, a veces combatida? En cualquier caso, este subcontinente revela sin duda lo que el contacto de culturas y lenguas puede producir en un tiempo bastante largo, conduciendo a una especie de génesis identitaria, la que probablemente se promete a la mayoría de las regiones del mundo en los albores del siglo XXI.
À quelques encablures de l’Europe, le Maghreb est un partenaire permanent de la France. Ce qui s’y passe de longue date et ce qui pourrait s’y passer bientôt doit intéresser au plus haut point historiens, anthropologues, linguistes et politiques. Quels mécanismes spécifiques de production des identités sociales, culturelles et langagières peut-on y déceler ? Comment cette région du monde s’est-elle installée dans une francophonie hautement passionnelle, tantôt structurante et vécue positivement, tantôt vécue comme déstructurante et donc repoussée ? Par ce système ancien de contacts tripolaires qui le caractérise, le Maghreb n’est-il pas finalement l’un des laboratoires exemplaires de la francophonie ? Ou, plus fondamentalement encore, un révélateur du contact, de la rencontre et de la genèse identitaire qui attendent probablement le reste du monde en ce début de XXIe siècle ? Pour répondre à la plupart des questions qui se posent, l’auteur conduit une approche systémique en même temps diachronique et synchronique, articulée autour de la théorisation tripolaire du contact des langues en Afrique du Nord, élaborée au début de la décennie 1990. C’est cette approche qui permet de comprendre une bonne partie des permanences nord-africaines en matière de langage et d’identités, alors même que le Maghreb est de longue date objet de contacts incessants et de véritables colonisations.
Vicino al l'Europa, il Maghreb (o Africa settentrionale) è un partner permanente de Francia, Spagna e Italia. Ciò che sta accadendo qui da molti secoli e ciò che potrebbe accadere presto è di grande interesse per gli storici, gli antropologi, i linguisti e i politici. Quali meccanismi specifici si possono individuare nella produzione di identità sociali, culturali e linguistiche? Come si è stabilita questa regione del mondo in una «francofonia» molto appassionata, a volte vissuta positivamente, a volte combattuta? In ogni caso, questo subcontinente rivela certamente ciò che il contatto delle culture e delle lingue può produrre in un tempo molto lungo, portando ad una sorta di genesi identitaria, quella che probabilmente attende la maggior parte delle regioni del mondo in questo inizio del XXI secolo.
Il-Magreb (jew l-Afrika ta ’Fuq) hija sieħba permanenti ta’ Franza u l-pajjiżi li jmissu mal-punent tal-Mediterran. Dak li ilu jiġri hawn għal bosta sekli u dak li jista 'jiġri dalwaqt huwa ta' interess kbir għall-istoriċi, l-antropologi, il-lingwisti u l-politiċi. X'mekkaniżmi speċifiċi tal-produzzjoni ta 'identitajiet soċjali, kulturali u lingwistiċi nistgħu nindunaw? Dan ir-reġjun tad-dinja kif sar stabbilit f '"Francophonie" passjonat ħafna, kultant esperjenzat b'mod pożittiv, kultant iġġieled? Ikun xi jkun, dan is-subkontinent ċertament jiżvela kuntatt antik ħafna ta 'kulturi u lingwi fil-punent tal-Mediterran.L-ispazji Oċċitan u Spanjol jissemmew regolarment biex jifhmu aħjar id-dinamika storika tal-Magreb. Post strateġiku jingħata wkoll lill-lingwa Maltija.

Mots clés

Fichier principal
Vignette du fichier
Maghreb 11-2020.pdf ( 7.77 Mo ) Télécharger
Origine : Accord explicite pour ce dépôt
Loading...

Dates et versions

hal-03146194, version 1 (01-03-2021)

Identifiants

  • HAL Id : hal-03146194 , version 1

Citer

Francis Manzano. Maghreb. Une francophonie sur la brèche, une interface en Méditerranée.. Francis Manzano. Université Lyon 3 Jean Moulin, Nouvelle série 2011-2, 2011, Publications du Centre d'Etudes Linguistiques, Francis Manzano, 978-2-36442-015-1. ⟨hal-03146194⟩
129 Consultations
285 Téléchargements
Dernière date de mise à jour le 21/04/2024
comment ces indicateurs sont-ils produits

Partager

Gmail Facebook Twitter LinkedIn Plus