Els llocs patrimonials excepcionals condensen en els territoris que els acullen reptes de desenvolupament econòmic, gestió financera, governança, apropiació i preservació del patrimoni. Fonts d’atractivitat, però també factors de tensions, quins impactes socioeconòmics locals podem esperar d’aquests llocs excepcionals, com ara els que formen part de la xarxa Grans Llocs de France o els classificats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO? Per respondre a aquesta qüestió, l’article mobilitza la noció de recurs territorial per tal d’entendre l’impacte del lloc pel que fa al context territorial i la coordinació dels actors locals. A partir d’un estudi quantitatiu i qualitatiu realitzat a França, els resultats posen de manifest l’existència d’almenys tres tipus d’impactes i processos. Els llocs excepcionals poden ser un recurs ordinari, que accentua dinàmiques o conflictes segons el cas; o bé un recurs latent, que no té activació; o, finalment, una poderosa palanca per a la transformació local. Lluny del miracle patrimonial esperat, aquestes anàlisis mostren fins a quin punt la coordinació entre actors públics i privats és essencial per fer del patrimoni un veritable recurs per als territoris.