" QUAN DONAR NOM ÉS DESITJAR " : L'EXEMPLE DELS ELOGIS D'INFANT EN ELS ZARMA DE NÍGER - HAL-SHS - Sciences de l'Homme et de la Société Accéder directement au contenu
Article Dans Une Revue QUADERNS DE L'ICA Année : 2012

" QUAN DONAR NOM ÉS DESITJAR " : L'EXEMPLE DELS ELOGIS D'INFANT EN ELS ZARMA DE NÍGER

Sandra Bornand

Résumé

When naming means wishing : the case of children's praises This article focuses on a specific discursive genre among the Zarma of Niger called ize zamu or children's praises ; a genre belonging to the feminine oral tradition. Mothers praise their children in the form of poems in which they express their attachment to their child by linking them to one or several famous homonyms. These poems thus evoke role-models and reflect what mothers wish for their children. In brief, I will explore, on the one side, what is at the centre of this genre, i.e the name, and on the other what these language games enable : the expression of the mother's attachment to her child, a forbidden attitude that this genre is the sole means of circumventing ; an expression of attachment which turns into the mother's wish for her child's future. Naming, language games and performativity are thus the three aspects of the child's praise enabling the mothers to reach their objective. This is what I will show while focusing on a specific instance of praise, addressed to a child named Boubakar.
M'interessaré, d'una banda, del que hi ha al cor d'aquest gènere oral, el nom, i, d'una altra, del que permeten els jocs de llenguatge: l'expressió de l'afecte de la mare cap al seu fill, actitud objecte de nombroses prohibicions que només es poden eludir mitjançant aquest gènere; una expressió de l'afecte, doncs, que es transforma en desig del que a elles els agradaria que els seus fills esdevinguessin. Així, la denominació, els jocs de llenguatge i la performativitat són els tres aspectes de l'elogi de l'infant que permeten que les mares atenyin el seu objectiu. Ho mostraré concentrant-me en un elogi d'infant específic, destinat a un nen anomenat Boubakar. En aquest article proposo analitzar les relacions entre denominació[1], jocs de llenguatge i performativitat en un gènere discursiu particular de la tradició oral femenina de les zarma de Níger: l'ize zamu o elogi d'infant. Les mares fan elogis als seus fills en forma de poemes, en els quals expressen el seu afecte a l'infant establint vincles amb un o més homònims cèlebres. Així doncs, aquests poemes evoquen models i constitueixen un reflex del que les mares desitgen per als seus fills. [1] No la cito en aquest article, però m'inspiro molt en els treballs sobre la denominació i el nom de Cécile Leguy (cf. 2011 i propers, encara en premsa).
Fichier non déposé

Dates et versions

halshs-00721606 , version 1 (28-07-2012)

Identifiants

  • HAL Id : halshs-00721606 , version 1

Citer

Sandra Bornand. " QUAN DONAR NOM ÉS DESITJAR " : L'EXEMPLE DELS ELOGIS D'INFANT EN ELS ZARMA DE NÍGER. QUADERNS DE L'ICA, 2012, pp.1-18. ⟨halshs-00721606⟩
92 Consultations
0 Téléchargements

Partager

Gmail Facebook X LinkedIn More